Els ostatges
| Peso | 144 g |
|---|---|
| Autor |
El record és un animal immòbil
que s’ha instal·lat en una esquerda,
la meva esquerda,
és tan bell que em commou mirar-lo,
i cada nit m’adormo més a prop d’ell,
primer sento el seu perfum de llet,
després el seu tacte de nadó,
i aleshores vull jeure al seu costat,
allà, a l’esquerda,
i ficar-me dins la seva gola calenta,
i ser enyor, animal esquerp, pell antiga,
però ell no es deixa atrapar, fuig apressat
fins a una altra meva esquerda,
encara més vella,
volcà insubmís, origen continu,
i es allà, on li perdo la mirada espontània,
el seu cos-arrel, l’olor de principi,
i només em resta dins la boca
una saliva mineral, adulta,
una glopada de desencís.
«Enyor»
***
Els ostatges és un recorregut per tot allò que ens construeix: la infantesa, la joventut, la família, l’amistat, la cultura, la llengua, el paissatge, la memòria, la mort, i finalment, per tots els nostres dubtes, llegats i aprenentatges. Un recorregut pels nostres ostatges i pels nostres captors. Els ostatges ha rebut el III Premi Internacional de Poesia Francisco Brines (2023).
