El somrís trist de Sylvia Plath

El mal està dins i està enfora.
Pregunteu-li a la vella que dorm a les fosques.
Els seus ulls negres són durs com roques
de ferro fos,
com perles de sang antiga,
com el bram del brau
quan sent la mort en la punta de l’espasa.

Així, el mal,
també és dolç com les magranes.
De color vermell, el seu cor copia
el camí vertical de la sang.
El ganivet, a les mans, mostra la sentència,
la profunditat de la carn,
la raó del metall
en la crònica mortal de la fúria.
(…)

«Ariel».