Por Arantxa Bea, Trapezi.
Conten que a Wisława Szymborska no li agradava parlar de si mateixa i que se sentia incòmoda si es comentaven, davant seu, poemes que havia escrit: «Amb ella, si la conversa derivava cap a Els papers pòstums del Club Pickwick, ja podia considerar-se una conversa íntima», diu Teresa Walas. De fet, durant anys no volgué parlar amb Anna Bikont i Joanna Szczęsna, autores d’aquesta biografia, fins que, finalment, reconeixent el treballot que havien realitzat, accedí a conversar amb elles i «precisar» tot allò que calguera…
Leer la reseña completa aquí
